Costa Brava sud fins a Blanes
Navegació a vela de cap de setmana per conèixer el tram sud de la Costa Brava.
L’itinerari és una anada i tornada de la marinera vila de Palamós fins a Blanes.
És una proposta molt indicada quan la tramuntana bufa forta a l’Empordà. La tramuntana, sovint violenta, quan ens visita acostuma a ser present fins al cap de Begur. Des d’aquest lloc, el vent continua cap a mar obert allunyant-se de la costa i arribant fins més enllà de Menorca.
Així doncs si ens mantenim al sud del cap de Begur, i encara millor al sud de Palamós, estarem navegant en una zona arrecerada amb poca mar i un vent de nord adequat per navegar, i que moltes vegades arriba fins i tot a girar a garbí (SW) a les hores centrals del dia quan el sol escalfa de valent.
Aquesta baixada de la tramuntana cap a mar obert a partir de Begur degut a la orografia del terreny, fa que Palamós pugui continuar sent un bon punt d’embarcament quan la tenim aquí, a diferència dels ports que estan situats al nord de Begur on moltes vegades, quan bufa tramuntana, no es pot o no és recomanable de sortir a navegar.
Primer dia.
Sortirem de Palamós a primera hora del matí. Travessarem tota la badia fins a trobar en un tres i no res el bonic poble de Sant Feliu.
La badia de Palamós queda delimitada al nord pel promontori del far homònim i al sud per Torre Valentina, una torre de pedra que podrem distingir aixecada a tocar del camí de ronda.
La badia té quasi dues milles de llarg, de costa baixa així com la vall que hi ha terra endins. Això fa que no hi hagi pertorbacions importants dels vents i hi bufen continus permetent gaudir al màxim de la vela.
No ens aturarem, sinó que continuarem avall, sota una interessant costa plena de penya-segats abruptes.A partir de Sant Feliu els boscos de pins són molt densos, i cauen fins a tocar el mar.
Aquesta zona, fins al cap de Tossa compren un tram de 4 milles en línia recta. És una zona fortament castigada pels ferotges temporals de llevant hivernals, que han anat configurant els penya-segats que veiem, torturats i erosionats obrint cales profundes i alguna cova.
Un bon fondeig per dinar és la cala Giberola, bonica i agradable. Hi tenim de dues a tres hores de navegació des de Palamós.
Aquesta cala entra uns 150 m en relació a la línia de la costa. El fons és de sorra de 5 a 7 m. És aconsellable acostar-nos-hi per babord ja que a estribord hi ha algunes roques submergides, una de les quals està a només 0,5 m de la superfície.
Atenció a uns perillosos esculls submergits a 50 m a l’est de la punta Giverola, promontori que tanca la cala pel nord.
Des de Giverola, amb l’embarcació auxiliar podem dirigir-nos al sud fins quasi la punta Pola, trobarem una cova important, de sostre elevat i molta profunditat. Entra 100 m a la roca descendint accentuadament fins a nivell de l’aigua. Es un lloc atractiu però resulta angoixant a causa de l’obscur color de les seves profundes aigües.
Altres fondejos a la zona, si Giverola està plena són:
· Cala Futadera, oberta a llevant, bon fondeig amb vents de garbí. Cal fondejar al centre de la cala amb fons de sorra de 5 a 8 m.
· Cala Pola, a ponent de la punta Pola. Petita però sense esculls perillosos. Fons de sorra de 2 a 5 m. Ofereix poca protecció amb garbí.
· Cala Bona, molt petita i de fondeig difícil. És necessari anar amb molt de compte a l’entrar-hi. Ofereix molt bon resguard. La maniobra cal fer-la a poca marxa i amb tripulació mirant la profunditat per la proa i per la popa.
A la tarda farem rumb a Blanes on passarem la nit amarrats al bonic port esportiu.
Segon dia.
L’endemà, sortirem a bona hora de tornada cap a Palamós. Reconeixerem la costa d’ahir fixant-nos ara en detalls que no vam saber veure durant el dia anterior.
Sortint de Blanes, a 2 milles al nord divisarem la platja de Santa Cristina al sud de Lloret de Mar, una de les més boniques de la zona on estem navegant.
Passat Lloret de Mar veurem un petit port majoritàriament usat per barques de pesca petites situat a la cala Canyelles.
A llevant de cala Canyelles, a cosa d’una milla trobarem cala Morisca, molt estreta però que entra profundament. El lloc és bonic però apte només per fondejos amb vaixells petits ja que hi ha perillosos esculls a banda i banda sent necessari mantenir el vaixell ben al mig.
A mida que ens acostem a Tossa, encara sense veure el poble perque queda darrera el cap del mateix nom, veurem la torre de les antigues muralles. Just sota la torre hi ha la cala del Codolar. La cala rep el nom de la quantitat de còdols que té al seu fons. El lloc és molt pintoresc per la seva configuració. El Codolar té uns 100 m d’ample per altres 100 m de llarg i el fons està entre 3 i 6 m.
Si la mar està calmada podem fondejar a la cala del Codolar o a la platja de Tossa, prop del castell, i baixar a terra per visitar-lo.
La navegació a vela discorre plàcidament. Passarem Sant Feliu i a l’alçada de la platja de Sant Pol, sota S’Agaró, canviarem de rumb per entrar-hi.Aquest lloc és molt indicat per fondejar durant el dia i banyar-se.
La cala té una platja de sorra blanca de 700 m de llarg, la profunditat de fondeig se situa sobre els 5 m amb fons de sorra.
El costat de llevant de Sant Pol està tancat per un penya-segat que s’estén una milla i mitja fins Port d’Aro, on la costa recupera el caire sorrenc.
A la tarda, tornarem a inflar les veles per fer cap a Palamós, on acabarem aquesta petita aventura, que ens haurà portat a conèixer aquest tram de Costa Brava des del mar.
